Olor
L’olor de la tristesa és com l’olor
de la humitat a les cases tancades,
com l’olor dels records que perdura
a les cases dels morts.
Sap els vidres trencats, la floridura,
les portes revengudes que no acaben de cloure,
la capsa amb les galetes estantisses
dins el rebost,
el rovell submarí dels derelictes,
l’eco aturat que espera a les cisternes.
Sap el pes de la pols sobre els llibres
a les cases dels morts.
Miquel Cardell, Els ponts de l’autopista, 2019
2 comments for “[Quarantena_30] Un poema de Miquel Cardell per a una fotografia de Catany”