Autor: Arxiu FTC

Lluís Serrahima, 27 de juny de 1967

Ahir, 26 de juliol de 2020, ens va deixar Lluís Serrahima, impulsor de la Nova Cançó i autor de la lletra d’una de les cançons més populars de Maria del Mar Bonet, “Què volen aquesta gent”. Per a Toni Catany, la coneixença de Lluís Serrahima a través de Maria del Mar Bonet va ser important en un moment en què donava…

Homenatge a Gaudí de Toni Catany

“Representar una ona o el mar amb una corba. Amb una recta, l’horitzó infinit. Amb un arbre, una catedral. I amb una flor? Un sòtil blanc ple de mar o una columna gravada que és un jardí. Petits fragments de l’obra de Gaudí, fosos amb unes flors, amb uns brins d’herba. Heus aquí el resultat.” Toni Catany, “Homenatge a Gaudí”…

[Quarantena_39] La història d’una fotografia icònica de Catany, explicada per Fanny Tur

El nin d’ulls que semblen negres i camisa blanca que mira a la càmera sota l’ombra protectora de les dues majores vestides de pageses es va convertir en el protagonista d’una de les fotografies més icòniques de Toni Catany. Aquell estiu de 1967, quan el fotògraf de Llucmajor immortalitzava els rostres i els volums de Sant Miquel de Balansat acompanyat…

[Quarantena_38] Biel Mesquida evoca Toni Catany

UN GRAN SENSIBLE Toni Catany era un gran sensible i això impregna tota la seva obra, que està feta amb una voluntat poètica d’atènyer sempre un fragment de bellesa. Adorava la pintura i la seva mirada podia seguir la màxima de Paul Gauguin, que havien fet seva els fotògrafs pictorialistes: “Fer visible l’invisible”. Sempre va defensar la subjectivitat del punt…

[Quarantena_37] Viatge al sofà de les flors. Mots de Lucia Pietrelli per a una fotografia de Catany

Viatge al sofà de les flors  No era un sofà, era un esbós de món. Emmurallat en uns quants centímetres, concentrat en vellut i arabescos florals. L’espai mínim i necessari per a contenir-la a tota Ella, després de nuada, desflorada, després d’oberta, oferta, marcada. No era un sofà, era una arca. I els peus xops per la mar deixada a…

[Quarantena_36] A propòsit d’un Sant Sebastià: un text de Sebastià Alzamora

Aquesta imatge té el seu origen en un hivern que Manuel Forcano va passar a París. Durant aquella estada, pour s’amuser, Forcano va decidir de traduir El martiri de sant Sebastià de Gabriel d’Annunzio, un misteri medieval en cinc estances que el poeta italià va escriure directament en francès i amb la idea que fos estrenat amb música de Claude…

[Quarantena_35] Versos de Forcano dedicats a Catany

“Tot queda pres en una fotografia. I els ulls faran de zoom per fixar-te en els detalls i constatar si encara hi ha colors o tot és ja en blanc i negre. Si de sobte ho veus tot borrós, serà que plores.” Manuel Forcano Natura morta a Toni Catany Harar, Etiòpia, 29.1.2007

[Quarantena_34] Barceló i Garau, sobre les ceràmiques de l’artista felanitxer retratades per Catany

“Justament jo acabava de fer les primeres peces negres fumades… En Toni Catany va arribar a fer fotos d’aquestes peces amb fons negre. Ceràmiques negres damunt de fons negres.” Miquel Barceló “Podem entendre millor l’art de Catany quan l’utilitza per a mostrar-nos l’art d’un altre. El coneixem per la manera com mira i per la manera com retrata. Així, quan…

[Quarantena_33] Mercè Ibarz a propòsit d’una fotografia de Catany

“En solitud es veuen moltes coses, oi? Carrers i habitacions sovint humils per no dir més, on és possible imaginar algun dels altars profans de Toni Catany, les imatges que feia amb coses de cada dia i flors, que ara semblen una memòria del confinament. Com aquesta, en què acompanya el pomell de flors senzilles amb els diaris de Blai…

[Quarantena_31] Mots de Pau Vadell per a una fotografía de Catany

“Com qui té una pedra, com qui té l’ànima de l’altre entre les mans, com qui floreix recercant la seva pell i anidant dins l’estupor. Com qui, amb la mirada, desarrela de les fondalades els records i les emocions. Tot i així i tot i això, batega entre els dits la dansa més noble de l’eternitat.”  Pau Vadell Vallbona, poeta i…