Autor: Arxiu FTC

[Quarantena_39] La història d’una fotografia icònica de Catany, explicada per Fanny Tur

El nin d’ulls que semblen negres i camisa blanca que mira a la càmera sota l’ombra protectora de les dues majores vestides de pageses es va convertir en el protagonista d’una de les fotografies més icòniques de Toni Catany. Aquell estiu de 1967, quan el fotògraf de Llucmajor immortalitzava els rostres i els volums de Sant Miquel de Balansat acompanyat…

[Quarantena_38] Biel Mesquida evoca Toni Catany

UN GRAN SENSIBLE Toni Catany era un gran sensible i això impregna tota la seva obra, que està feta amb una voluntat poètica d’atènyer sempre un fragment de bellesa. Adorava la pintura i la seva mirada podia seguir la màxima de Paul Gauguin, que havien fet seva els fotògrafs pictorialistes: “Fer visible l’invisible”. Sempre va defensar la subjectivitat del punt…

[Quarantena_37] Viatge al sofà de les flors. Mots de Lucia Pietrelli per a una fotografia de Catany

Viatge al sofà de les flors  No era un sofà, era un esbós de món. Emmurallat en uns quants centímetres, concentrat en vellut i arabescos florals. L’espai mínim i necessari per a contenir-la a tota Ella, després de nuada, desflorada, després d’oberta, oferta, marcada. No era un sofà, era una arca. I els peus xops per la mar deixada a…

[Quarantena_36] A propòsit d’un Sant Sebastià: un text de Sebastià Alzamora

Aquesta imatge té el seu origen en un hivern que Manuel Forcano va passar a París. Durant aquella estada, pour s’amuser, Forcano va decidir de traduir El martiri de sant Sebastià de Gabriel d’Annunzio, un misteri medieval en cinc estances que el poeta italià va escriure directament en francès i amb la idea que fos estrenat amb música de Claude…

[Quarantena_35] Versos de Forcano dedicats a Catany

“Tot queda pres en una fotografia. I els ulls faran de zoom per fixar-te en els detalls i constatar si encara hi ha colors o tot és ja en blanc i negre. Si de sobte ho veus tot borrós, serà que plores.” Manuel Forcano Natura morta a Toni Catany Harar, Etiòpia, 29.1.2007

[Quarantena_34] Barceló i Garau, sobre les ceràmiques de l’artista felanitxer retratades per Catany

“Justament jo acabava de fer les primeres peces negres fumades… En Toni Catany va arribar a fer fotos d’aquestes peces amb fons negre. Ceràmiques negres damunt de fons negres.” Miquel Barceló “Podem entendre millor l’art de Catany quan l’utilitza per a mostrar-nos l’art d’un altre. El coneixem per la manera com mira i per la manera com retrata. Així, quan…

[Quarantena_33] Mercè Ibarz a propòsit d’una fotografia de Catany

“En solitud es veuen moltes coses, oi? Carrers i habitacions sovint humils per no dir més, on és possible imaginar algun dels altars profans de Toni Catany, les imatges que feia amb coses de cada dia i flors, que ara semblen una memòria del confinament. Com aquesta, en què acompanya el pomell de flors senzilles amb els diaris de Blai…

[Quarantena_31] Mots de Pau Vadell per a una fotografía de Catany

“Com qui té una pedra, com qui té l’ànima de l’altre entre les mans, com qui floreix recercant la seva pell i anidant dins l’estupor. Com qui, amb la mirada, desarrela de les fondalades els records i les emocions. Tot i així i tot i això, batega entre els dits la dansa més noble de l’eternitat.”  Pau Vadell Vallbona, poeta i…

[Quarantena_30] Un poema de Miquel Cardell per a una fotografia de Catany

Olor L’olor de la tristesa és com l’olor de la humitat a les cases tancades, com l’olor dels records que perdura a les cases dels morts. Sap els vidres trencats, la floridura, les portes revengudes que no acaben de cloure, la capsa amb les galetes estantisses dins el rebost, el rovell submarí dels derelictes, l’eco aturat que espera a les…

Dia Internacional de la Dansa 2020: la dansa en l’obra de Toni Catany

“Dins una inefable ambigüitat, el Sant alterna el deliri amb l’èxtasi i canta i dansa damunt les brases mentre la llum seràfica dels lliris encega tothom amb llur esclat. EL SANT: Danso damunt l’ardor dels lliris. […] Jo petjo la blancor dels lliris.” Gabriele d’Annunzio, El martiri de Sant Sebastià – versió catalana de Manuel Forcano La dansa, des de les…