Pere Antoni Pons escriu sobre l’exposició “Col·leccionant fotografia”

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980), escriu per a la revista El temps sobre l’exposició Toni Catany, Col·leccionant fotografia.

Les lectures més recurrents d’un escriptor no ens diuen com és la seva obra, però sí que ens donen pistes per entendre com ha arribat a ser com és: quins mestratges ha assumit (fidelment, vampíricament, entusiàsticament, o potser per després acabar-ne renegant, o potser ja d’entrada per usar-ho d’antimodel), a través de quines veus ha forjat la pròpia veu i d’on ha tret alguns dels trucs d’estil que després ell, si hi ha hagut sort i ha tingut prou talent, ha modelat i ha refinat segons el seu temperament i ha adaptat a les seves necessitats.

En el cas dels pintors i dels fotògrafs, les obres d’altres artistes que han comprat per tenir-les sempre a mà –és a dir, per formar part de la seva col·lecció personal– són encara més indicatives que les lectures d’un escriptor o que els llibres que hi ha a la seva biblioteca. Al capdavall, comprar obres d’art –fotografies i, en especial, pintures i escultures– és l’única manera de tenir-les sempre a mà, i a més requereixen una inversió econòmica que per força obliga a ser selectiu. És per totes aquestes raons que la darrera exposició muntada per la Fundació Toni Catany té un interès que va més enllà de si les obres exposades són valuoses, interessants, belles o perdurables per elles mateixes.

Llegiu-ne l’article sencer aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *